Carrer de Dalt, 19 (25351 La Figuerosa)

la Figuerosa

El novembre de 2009 el cantant anglès Charlie Winston i l’actriu francesa Audrey Tautou van rodar íntegrament al poble de la Figuerosa i voltants el videoclip de la cançó I love your smile. Part de l’equip de rodatge va allotjar-se a ca l’Ortís durant tres dies trepidants. El resultat és un explèndit document per gaudir d’un retrat deliciós de la Figuerosa i de la seva gent així com de la presència d’un gran músic i d’una gran actriu…

Videoclip de Charlie Winston i Audrey Tautou rodat a la Figuerosa

La Figuerosa és un poble de la comarca de l’Urgell però amb un paisatge plenament segarrenc. Situat dins del terme municipal de Tàrrega, i a tan sols 6 km d’aquesta, queda molt ben comunicat pel pas per la capital de l’Urgell de l’autovia A-2 -que uneix Lleida i Barcelona- i de la carretera C-14 -que comunica Tarragona i Andorra-. Això vol dir que en 30 minuts s’arriba a les ciutats de Lleida o Igualada, i en poc més d’1 hora al Pirineu, a la Costa Daurada o a Barcelona.

hivern

El poble de la Figuerosa s’assenta al voltant del vessant sud-oest d’un llarg turó anomenat Turó del Molí de Vent -tot i que del molí fariner que es construí al segle XVI no en queda cap rastre- amb unes esplèndides vistes sobre la Vall del Sió i la Plana de l’Urgell i, ja més lluny, del Montsec i les Muntanyes de Prades. Situat a uns 400 m d’altitud té un clima plenament mediterrani continental amb uns grans contrastos entre l’estiu i l’hivern. Els estius són molt calorosos – tot i que l’arribada cada tarda de la Marinada fa que les nits estivals siguin bastant fresques- i els hiverns són molt freds, acostumant a gelar alguns dies. Depenent de l’any, la boira sol fer acte de presència amb més o menys intensitat a l’igual que les típiques gebrades, la qual cosa fa que el pas de les estacions es visqui amb especial contrast en el paisatge figuerosí.

nevada-2008

D’ençà dels seus orígens la Figuerosa ha estat i és un poble predominantment agrícola. El 85% del seu terme són camps de conreu de secà, amb el cereal com a principal protagonista –sobretot blat i ordi- i els ametllers i els olivers en un paper secundari. La vinya pràcticament ha desaparegut avui en dia però la gran quantitat de cellers i cubs de vi que trobem a totes les cases del poble ens recorda la importància que tingué anys endarrere la producció de vi i aiguardent.

Solanets de cal MarsalLes primeres notícies documentades de la Figuerosa es remunten al segle XI durant la conquesta d’aquesta zona per part dels comtes d’Urgell. Però les abundants restes de ceràmica d’època romana que es troben a escassos metres del poble, sobretot a la partida anomenada els Vilassos, ens fa pensar en el possible assentament d’alguna vila romana al voltant de l’actual poble fa uns dos mil anys. Hem de fer un salt de deu segles per trobar escrit per primera vegada el nom del poble: en una cessió en alou d’una peça de terra, del 1061, apareix entre els signataris Pere Guillem de Figerosa. Es podria tractar del primer castlà de la Figuerosa. Si tenim en compte que l’any 1051 el comte Ermengol III d’Urgell ja controlava el castell d’Agramunt –a 12 km de la Figuerosa- i l’avenç cap al sud incloïa Claravalls–a tan sols 4 km- el 1061, és molt probable que al voltant d’aquestes dates també incorporés la Figuerosa, ja en la zona més meridional del comtat d’Urgell i limítrofa amb el de Barcelona.

la Figuerosa al 1900

Les diferents entitats comtals es disputaven el territori musulmà i mitjançant l’edificació de castells termenats anaven organitzant els territoris conquerits. En aquest context intuïm el naixement de la Figuerosa, a partir de l’edificació d’alguna fortificació entre els anys 1050 i 1060. La sèrie quasi lineal de topònims segarrencs Boixadors, Pinós, Cardosa, Prenyanosa, Figuerosa, Fonollosa, Grevolosa i Molsosa, ens fa pensar que durant la conquesta dels comtats catalans, quan les fundacions de nuclis es produïen acceleradament, els responsables adoptaven la solució senzilla dels grups semàntics (en aquest cas de noms de plantes).Alzina centenària

El 1075 ja tenim documentat el castell de Figerosa i l’alou que hi posseeixen els esposos Arnau Trasver i Adalgarda. La població s’anà configurant al voltant d’aquest, del qual encara avui resten alguns vestigis de disposició quadrada. L’emmurallament del poble devia seguir els actuals carrer Major, plaça de l’Església i carrer del Forn, i com a mínim tenim documentat un portal d’accés del que no se n’ha conservat cap rastre. En l’Acta de Consagració de l’església de Santa Maria de Guissona del 1098 s’esmenta l’església de Figerosa. El 1104 Miró Arnau i la seva muller Sança donen a Santa Maria de la Seu, entre d’altres pertinences, un mas a la vila dita Figerosa. El 1133 en el testament de Gombau i la seva muller Agnès apareixen el castell i feu de Figerosa, i el 1143 apareixen de nou en el testament de Bernat Arnau. L’església de Figuerosa es torna a esmentar el 1151 en la butlla del papa Eugeni III, referent a les esglésies pertanyents a la canònica de Solsona, i el 1163 en la tercera consagració de Santa Maria de Solsona.

Es fa difícil determinar si les restes de l’església romànica que es conserven actualment a la Figuerosa corresponen a les esmentades en aquests documents. Segons les seves característiques estilístiques i arquitectòniques més aviat es tractaria d’un edifici de la segona meitat del segle XIII, dins d’un romànic de transició, ja que presenta arc de mig punt a la portalada i a la finestra, línia d’imposta a l’interior de la nau i arc apuntat a la coberta. Tenia un campanar doble d’espadanya, avui desaparegut.

Església romànica

A partir del segle XIV trobem disputes entre les vegueries de Tàrrega i Cervera pel terme de la Figuerosa, havent-hi d’intervenir directament el rei. El 1325 Jaume II mana que el lloc de Figuerosa sigui de la vegueria de Tàrrega, però el 1330 encara hi exerceix jurisdicció el veguer de Cervera. Alfons III, per tal de resoldre-ho, s’informa primer de si els llocs de Riudovelles, l’Aranyó, el Canós, la Cardosa i alguns d’altres són del terme de Figuerosa. Però les disputes no deuen quedar resoltes a jutjar per un fogatjament del 1358, en el qual la Figuerosa apareix amb 26 focs (corresponents a uns 130 habitants) que són del paborde de Solsona i formen part de la vegueria de Cervera. En el fogatge de 1497 la Figuerosa és del bisbe d’Urgell i compta amb 11 focs (uns 55 habitants), i en el de 1553 se’n comptabilitzen 17 (uns 85 habitants). A la fi del segle XVII la vegueria de Tàrrega ja inclou el lloc de Figuerosa.

Pont de cal Felip

D’aquesta època encara es conserven al carrer Major cal Felip (datada al 1601) i a 1 km del poble la Torre (amb una llinda en un balcó del 1699). A partir del segle XVIII la població augmenta considerablement i desapareix l’emmurallament del poble, obrint-se els ravals -cases construïdes fora de la muralla-. Per això la majoria de cases que avui podem contemplar al carrer del Raval són d’aquest període. No sabem de quin període és l’ermita que hi ha a l’entrada del poble, dedicada a Sant Marçal, el patró de la Figuerosa, però probablement es pot tractar d’un edifici del segle XVII –ja que durant el XVIII ja la trobem plenament documentada-.

Ermita de Sant Marçal

En el cens del comte Floridablanca del 1787 la Figuerosa apareix amb 104 habitants, especificats per edats, sexe i estat civil, amb la particularitat que cap d’ells no supera els 50 anys d’edat. A mitjans del segle XIX tenim documentat que la Figuerosa forma ajuntament amb Altet, Riudovelles, la quadra de Cabestany i Conill (en l’actualitat deshabitat i en estat de degradació).

El 1865 es construeix l’església parroquial, dedicada a la patrona Verge de l’Assumpta, en el més pur estil neoclàssic. Aquest edifici sobta per les seves dimensions i deixa testimoniatge de l’esforç que els figuerosins i figuerosines d’aleshores suportaren per tal de sufragar el temple -sembla ser que cada casa va contribuir econòmicament amb una onzena part de la collita de l’any-. Té una planta basilical i absis poligonal. La façana, feta amb grans carreus de pedra picada, destaca per la seva gran portalada on hi ha dues pilastres que suporten un frontó triangular. El campanar, també tot de pedra picada, és desmesuradament esvelt per a un poble tan petit – frega els 30 m d’altura- i té dues campanes, una d’elles esquerdada pels trets d’un milicià durant la Guerra Civil del 1936. Església parroquial

A la darreria del segle XIX i primers anys del XX la fil·loxera féu estralls en les vinyes i en el comerç del vi de pràcticament tot el país, i la Figuerosa no en va ser una excepció. Des d’aleshores la producció de raïm ja no va tornar a ser la mateixa al poble i s’anà perdent lentament fins que a mitjans dels anys ’70 s’arrancaren els últims ceps. Durant els anys ’20 la Figuerosa va viure un període de canvis urbanístics intensos: es van construir l’ajuntament i les escoles públiques, es va suprimir la bassa i es va construir un nou cementiri als afores –l’antic cementiri medieval estava situat a la banda de migjorn de l’església romànica, ara convertit en plaça-. Malauradament, per tal de construir aquest nou cementiri va aprofitar-se pedra de l’església romànica, sent aleshores quan es va desmuntar l’antic campanar d’espadanya i alguns trams de murs. L’any 1929 la Figuerosa apareix formant districte amb Altet, Conill i Riudovelles amb una població total de 800 habitants. Sembla ser que fins aleshores es conservaven a la parròquia de la Figuerosa alguns valuosos objectes gòtics per al culte, dels que desconeixem el destí.

L'antiga bassa

La mecanització del camp arribà al poble a partir dels anys ’40 amb l’aparició dels primers tractors. L’aigua corrent no ho feu fins a finals dels ’60. I fou també llavors, el 1969, quan l’antic municipi de la Figuerosa –que també incloïa els pobles d’Altet, Riudovelles, Conill i la quadra de Cabestany- deixà de ser independent i va agregar-se al de Tàrrega. Durant tot el segle XX fins als anys ’60 la població del terme de la Figuerosa havia oscil·lat entre els 600 i 700 habitants, dels quals entre 200 i 300 devien correspondre al poble de la Figuerosa, però els darrers 30 anys del segle XX la Figuerosa, com molts d’altres pobles d’arreu, s’anà despoblant ràpidament i quedant amb una població molt envellida. Ha estat a partir de l’inici del segle XXI que aquest poble mil·lenari en perill d’extinció –com molts d’altres pobles d’aquest país- ha vist arribar gent jove amb ganes d’arrelar i mantenir viva la seva història.

Fins i tot l’any 1999 un grup de joves de la Figuerosa van encapçalar una candidatura a les eleccions municipals de Tàrrega reclamant un millor tracte per part de l’ajuntament d’aquesta ciutat envers els seus pobles agregats, la majoria d’aquests molt oblidats i deixats a la seva sort. Des d’aleshores, la problemàtica dels pobles agregats a Tàrrega va passar a estar present en els programes de tots els partits del municipi i va suposar, a partir de les eleccions del 2003, una nova relació molt més solidària i democràtica entre l’ajuntament d’aquesta ciutat i els seus nuclis agregats. També és a la Figuerosa a on l’any 2002 va néixer el Festival Alternatiu Independent Figa Rock que, amb 9 edicions a l’esquena, s’ha convertit en un referent musical de primer ordre a nivell de tots els Països Catalans.

Informació extreta de l’article “L’església romànica de Santa Maria de la Figuerosa” escrit per Xavier Mayora i publicat al núm. 12 de la revista URTX editada pel Museu Comarcal de l’Urgell l’any 1999.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies